Records daurats

Memories are infinitely richer than their origins, I discovered; to travel back can only estrange one even from memory itself. And because memory is often all that a life or a self is built on, returning home can take away exactly that.

Legend of a Suicide, David Vann

[Penguin Books, 2008]

Compartir la pluja

És fàcil deixar que la pluja et caigui al damunt i fer veure que no t’agrada. Ahir la nit l’escoltava des del llit i pensava que no queia prou forta. Jo llegia sobre tempestes de neu i trets cap al sostre i volia que plogués més, que plogués tant que la ciutat es paralitzés. Tenir l’excusa perfecte per quedar-me prop de la paret granate i desitjar més gotes, més llampecs i més asfalt mullat. La finestra ben tancada, el nòrdic ben arrapat al matalàs. És març.

Vas incendiar

Tu, amb la teva inconsciència. Amb les teves mans. Amb el teu impuls i el teu soroll a reixa metàl·lica. Vas deixar la llauna al terra, te’n recordes? I jo la vaig tirar sense voler amb una puntada de peu. La cervesa barata queia i nosaltres no hi vam fer res. Què valenta semblaves, aquella nit, i què poruga jo, davant d'un abisme que després resultaria ser un petit esglaó cap a enlloc.

De neu

Gran nevada, Lexington 2001

Winter is coming - Radical Face

Ulls folls

Et les yeux fous guidés par le soleil

Pierre Reverdy

Carnaval

Ella és la tarda d'hivern que es disfressa de primavera.

Diu que

"Mai s'ha escrit major bellesa que la que llegiràs sobre la meva pell aquests dies..."

Mans alliberades

Memory lived not in initial possession but in the freed hands, perdoned and freed, and in the heart than can empty but fill again, in the patterns restored by dreams.

The Optimist's Daughter, Eudora Welty

[Vintage International, 1990]

Deixar de ser per tornar a ser

No existe el tiempo,
no la distancia,
no la muerte;
existe la vibración,
el movimiento,
el incesante cambio:
ser, dejar de ser para volver a ser.
Un segundo trae ya la carga de su muerte
y el embrión de su vida.
La yerba que pisamos,
aquel sofá de mimbre,
tu explicación de Bergson,
la dulce calma,
todo tiene esa dimensión remota
de una isla escondida
en el centro mismo del devenir
para evadir la muerte
y ser pura vibración, puro presente.


No existe el tiempo - Enriqueta Ochoa