diumenge, 30 d’agost del 2009

dimarts, 25 d’agost del 2009

Paraules d'estiu

Avui ha aparegut la lluna, feia dies que no la veia. Diuen que el 27 i 28 d’agost el planeta mart es veurà com veiem normalment la lluna plena, jo no m’ho crec, però inevitablement estic esperant a que arribi el dia per poder-ho comprovar. També fa temps que no plou, però la veritat és que no em molesta, perque no em sento inútil estirant-me damunt la sorra mentre el sol fa coses lletjes a la pell, almenys ara, durant dos setmanes…potser si m’hi passés mesos ja perdria la gràcia. No passa res, m’agrada passejar pel passeig quan jo no hi queda ningú, m’agrada sentir el mar tot i no veure’l, perque està massa fosc. Per desgràcia tinc una mica de mala consciència, quelcom anomenat setembre s’aproxima, però jo m’escapo d’ell. Ja li aniré fent cas, però a poc a poc. Fa temps ja que vaig tornar, no sabria dir quants dies fa...espera que compto...14, fa 14 dies que vaig tornar...sembla que faci més, o menys, no ho sé. Inconscientment em passo els dies viatjant per ciutats europees, sobretot Copenhaguen i Bruixes...sí, passejo pels seus carrerons, respiro els seus aires, sento les rialles, i em perdo en anècdotes que m’agrada, o més aviat m’encanta, recordar. Estic aquí, però sé que part de mi, una gran part de mi, encara ansia estar allà. Però l’aigua de mar ho cura tot, això diuen, i jo m’estic xupant d’aigua de mar. Em cura la nostàlgia, em cura la calor i, sobretot, em cura l’enyorança...d’allà, de vosaltres, de tu...

dissabte, 15 d’agost del 2009

Breus, molt breus, fragments d'un viatge.

Florència 21.7.09 - 24.7.09

“Ciutat de Dante, Boccaccio i Petrarca, de Galileu Galilei i tots els grans...es respira Brunnelleschi, Michelangelo i Alberti...”





Munic 25.7.09 - 28.7.09

“Caminant pel costat del riu Isar la llum cada cop s’anava fent més bonica, i la calor disminuïa. I al costat del riu, un parc, que et feia sentir a quilòmetres lluny de la ciutat...”





Viena 28.7.09 - 1.8.09

“També és la ciutat de Freud, i on es situa la novel.la El día que Nietzsche lloró...sota l’ombra d’un arbre hem llegit un fragment de Cartes a un jove poeta, de Rilke...”

Shakespeare and Company Booksellers (Let yourself be found by a Book...)”





Berlín 1.8.09 - 5.8.09

"Ara plou, cosa que encara li dóna més encant al lloc i al moment. El cel és gris, i el contrast amb el gris fosc de Mies és espectacular."





Copenhaguen 5.8.09 - 7.8.09

“Si em trobessis al mig del camí et demanaria que caminessis al meu costat, per no parar, per seguir. I així doncs, passajeríem juntes sota cels infinits i sols ponents. Troba’m al mig del camí, perduda, difosa i en blanc i negre...
(...)
I de cop i volta...entenc l’infinit!"





Bruixes 8.8.09 - 10.8.09

“L’encant de Bruixes deixa sense paraules, per tant, em callo.”





Barcelona 11.8.09


"Perdura més enllà dels 22 dies..."


dilluns, 6 de juliol del 2009

Un comiat.



Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles Riba


L'horari està buit, i les aules també. Falten algunes rajoles, i en el passadís del silenci, de debò hi ha silenci...

No hi ha record més càlid,
més alegre,
més educatiu,
més crescut,
més admirat,
més enyorat,
més estimat...

Canvia de destí, però segueix el seu rumb...



dimecres, 1 de juliol del 2009

'Volver', teatre i tu.

Yo adivino el parpadeo
de las luces que a lo lejos
van marcando mi retorno...

Volver - Carlos Gardel



Versió d'Andrés Calamaro


Avui el cel té un color verdós. Si tanques els ulls i calles el món sencer, pots sentir com el vent fa ballar notes d'un tango que revoluciona l'ànima, i es converteix en la banda sonora d'una etapa de canvis, de valentia i d'amor. I et sentiré cantar, com si estiguessis a un centímetre de mi, amb aquella veu que em permet somniar amb un món ple de gelats de 'pistatxo', fruits vermells, poesia xiuxiuejada i Amor, senzillament.

dilluns, 29 de juny del 2009

Tardes de mirar per la finestra

Per la finestra entra l’olor a mar d’estiu, i les seves gotes refresquen un cos a punt de desfer-se. La ment se’n va...
...i torna, però per poc, ja que parteix de nou al cap d’uns instants. Es refugia en l’ombra del temps que no córrer, que resta tranquil desitjant que mai més ningú li doni presses.
I, mentrestant, les onades d’aquell mar d’estiu es perden de plaer amb aquells cossos nus que desitgen enfonsar-se sota la seva frescor. – Quin gust, quin desitjar més innocent, quina passió per estar allà.
Torna a entrar...aquella olor a mar d’estiu, tardor, hivern, i primavera...

diumenge, 28 de juny del 2009

La malaltia de l'amor (?¿)

Text extret de la introducció del llibre Llir entre cards d'Ausiàs March, escrita per Francesc Guerrero i Borrull:

(Dins de l'apartat: L'amor, gaudi o malaltia)

Per la comunitat científica, l'amor és una malaltia del cervell i el seu interès rau en els símptomes que presenta i en el seu guariment. A partir de les traduccions de l'àrab i al llatí dels tractats mèdics d'Avicenna i dels textos científics d'Aristòtil, la preocupació se centra en les activitats mentals dins el cervell afectat de la malaltia d'amor. L'explicació era la següent: les impressions dels sentits són rebudes en un lòbul del cervell pel sensus comunus (el sentit comú), on són codificades. Després passen a un altre lòbul, la imaginatio o fantasia, on són emmagatzemades per poder-les tornar a processar a un tercer lòbul, la virtus imaginativa (la virtut imaginativa), on es recorda el que s'ha vist o sentit i es va combinant amb les altres percepcions que li van arribant contínuament. La virtus estimativa o cognitiva (la virtut de conèixer, o coneixement) judica les sensacions necessàries (i que passaran a formar part de la memòria) de les que no ho són (les que s'obliden). Quan s'està enamorat, la imaginatio només processa la imatge de la persona estimada, fent que la virtus imaginativa combini el mateix tipus d'imatge i que, per tant, la virtus cognitiva es corrompi perquè no pot judicar (ja que no pot destriar les diferents sensacions perquè totes són iguals). Això provoca, segons els científics de l'època, que el cervell s'inflami, que la pell perdi color, i que els ulls s'enfonsin. Breu: la malaltia de l'amor!

Curiosa manera d'entendre l'amor, racionalitzant-lo com la ciència més pura, descrivint-lo de la mateixa manera que es faria amb la malaltia més coneguda.

dijous, 18 de juny del 2009

Des del desconeixement de la ciència

Desafiem
el temps
la lògica,
el món
Pensem
en eternitats
impossibles,
reals
Estimem
les paraules
que surten de tu
de mi
de les preguntes
que responem amb la imaginació
i el voler.

dissabte, 13 de juny del 2009

Futbol, diners i preguntes

Tot i el meu amor pel futbol, sempre m’he quedat perplexa, i no en el bon sentit, al pensar que tants diners es mouen per un simple esport. Quan ahir es va anunciar el fitxatge més car de tota la història, la pregunta de “¿com pot ser…?” se’m va fer encara més gran. 96 milions d’euros, quasi res per algú que pot viure, i reviure, del que més li agrada, que ha estat anomenat millor jugador del món i que tot i haver de ‘suportar’ el pes de la fama i de la pressió esportiva, no em fa cap pena.
96 milions d’euros, la xifra sembla una broma de mal gust. Sent culé, ni que deixi a part el fet que és un fitxatge del Florentino Pérez, i que és Cristiano Ronaldo, ho trobo igualment una bestiesa, és quelcom que encara fa més criticable el món del futbol. Per sort, alguns han pronunciat la seva negativa enfront d’aquest fet. Alguns fins i tot demanen que s’investigui a fons la qüestió “d’on han sortit aquests diners?”
En canvi, també m’he trobat amb gent que defensa un traspàs de diners tan gran, amb l’argument de que el futbol és un dels gran entreteniments de la societat, i que per tant s’ha de pagar car per poder veure jugar als millors del món, comparant-ho amb els gran cantants. Però la per la xifra, ho trobo incomparable. El president de la FIFA tampoc ha trigat en pronunciar-se a favor del traspàs, dient que això demostrava que el mon del futbol està sa.
Però la gran pregunta és: què importa que el món del futbol estigui sa? Si la resta del món està en crisis? I també cal plantejar-se que si mou tants diners, i si ningú mai ha fet res per parar-ho, és que deu tenir repercussions positives que van més enllà del món futbolístic d’entreteniment, i aleshores caldria treure-li la banalitat que moltes vegades se li intenta aplicar.