...todo lo que pasaba allì dentro, crujìa de cosas pequeñas intentando hacerse fuertes por dèbiles o insignificantes que fueran...en el exterior la estaciòn hacìa trastos de lluvia o viento o luz o nada, nada por completo...lo ùnico que contaba era estar vivo, pensara uno lo que pensara ni por mucho que fuera el intruso...navìos de encuadernaciones abiertas y aùn asì flotar...
Congelats son els sentiments de fa tan de temps... Duia una estrella de cinc puntes al front, perquè era oficial alferes de l’exèrcit... Era a un comandament de una guàrdia de quartell... Tocava canviament de guàrdia. Els qui sortien entregaven la munició als que entraven... però les bales eren buides, sense pólvora. El que guaita que sigui atent! Però com defensarà la pau de tots sense municions? Així és el cor que no vetlla, que no crema, que és portat per la indolència i l’esmicament: sense pólvora! Un petó. Josep Maria R.
3 comentaris:
Entonces llegan sentimientos tan calientes que son confundidos con emociones.
...todo lo que pasaba allì dentro, crujìa de cosas pequeñas intentando hacerse fuertes por dèbiles o insignificantes que fueran...en el exterior la estaciòn hacìa trastos de lluvia o viento o luz o nada, nada por completo...lo ùnico que contaba era estar vivo, pensara uno lo que pensara ni por mucho que fuera el intruso...navìos de encuadernaciones abiertas y aùn asì flotar...
Congelats son els sentiments de fa tan de temps... Duia una estrella de cinc puntes al front, perquè era oficial alferes de l’exèrcit... Era a un comandament de una guàrdia de quartell... Tocava canviament de guàrdia. Els qui sortien entregaven la munició als que entraven... però les bales eren buides, sense pólvora. El que guaita que sigui atent! Però com defensarà la pau de tots sense municions? Així és el cor que no vetlla, que no crema, que és portat per la indolència i l’esmicament: sense pólvora!
Un petó. Josep Maria R.
Publica un comentari a l'entrada