Sans me parler

Il a mis le café
Dans la tasse
Il a mis le lait
Dans la tasse de café
Il a mis le sucre
Dans le café au lait
Avec la petite cuiller
Il a tourné
Il a bu le café au lait
Et il a reposé la tasse
Sans me parler

Il a allumé
Une cigarette
Il a fait des ronds
Avec la fumée
Il a mis les cendres
Dans le cendrier
Sans me parler
Sans me regarder

Il s'est levé
Il a mis
Son chapeau sur sa tête
Il a mis son manteau de pluie
Parce qu'il pleuvait
Et il est parti
Sous la pluie
Sans une parole
Sans me regarder

Et moi j'ai pris
Ma tête dans
ma main
Et j'ai pleuré.

Déjeuner du matin - Jacques Prévert

La Poesia

La poesía es la unidad deseada, a la que se aspira mediante los conflictos de las palabras, y también de los males. Cuanto más duros son los obstáculos por afrontar, más dulce es la meta, pues nunca es solo una meta. Poesía es salir de la vida corriente, es quitarse la ropa de todos los días, sucia y arrugada, para ponerse ropa de festivo: nueva o como nueva, de colores vivos o claros, de un negro bien negro, un blanco bien blanco. Los colores adquieren entonces todo su significado, que no puede expresarse en palabras, ni tan siquiera en ideas, solo en sentimientos profundos, como si el gran Ser maternal manifestase tierna y poderosamente su presencia.

Rue de l'Odéon, Adrienne Monnier

[Gallo Nero, 2011]

Cor, cor, cor, cor, cor, cor, cor, cor

El cor, avui en dia, fa pensar en quelcom ingenu, carrincló. En la meva joventut, encara era possible nombrar-lo sense torbament. Ara, en canvi, és un terme que ningú no fa servir mai. Les escasses vegades que se'l cita, només és per fer referència al seu mal funcionament: no es tracta del cor sencer, sinó només d'una isquèmia coronaria, l'una lleugera disfunció auricular; però d'ell, en tant que centre de l'ànima humana, ni se'n parla. Moltes vegades m'he preguntat sobre les causes d'aquest ostracisme. <<Qui es refia del propi cor, és un ximple>>, deia l'Augusto quan citava la Bíblia. Per què hauria de ser ximple? Potser perquè el cor s'assembla a una cambra de combustió? Perquè hi ha foscor, dintre, foscor i foc? La ment és moderna, tant com el cor és antic. Qui s'escolta el cor -pensem nosaltres aleshores-, s'acosta al món animal, a tot allò incontrolat; qui fa cas de la raó, s'acosta a les reflexions més elevades. I si les coses no fossin així, en canvi, sinó tot el contrari? Si fos aquest excés de raó el que destrueix la vida?

Vés on et porti el cor, Susanna Tamaro

[Seix Barral, 2000]

A.

No hay amor feliz, ni felicidad sin amor. No hay amor feliz si el amor carece de objeto. No hay felicidad sin amor si el amor se alegra de su objeto.

La felicidad, desesperadamente, André Comte-Sponville

[Paidós, 2001]

Els crits del drac

No hi ha manera de caminar sense xocar i a un pas continuat. Però aquesta és la gràcia. Aquest any no toca anar amb tirants, els núvols de tant en tant amenacen i el vent bufa fort per enredar-te els cabells. Veus la rosa més perfecte, la menys perfecte, i la que t’acompanya al llarg de tot el dia, que, sens dubte, és la millor. I en aquell altre pètal vermell hi ha la barreja més primitiva de tristesa i il·lusió, llum i foscor. I tot surt sense saber ben bé com ni d’on, però surt. I és que en el fons, i no tant en el fons, et busco igual que et buscava ahir i abans d’ahir i l’altre. Potser sense la intenció de trobar-te. O sí. 

No sabia

I knew it could happen, but I didn't know it would happen.

So lets set the world on fire

We are young - Fun ft. Janelle Monáe

Món invertit

La luna en el espejo de tocador
contempla (tal vez orgullosa
de sí misma, pero jamás se sonríe)
millones de millas
en la distancia y más allá del sueño,
o quizá duerma de día.

Si el Universo la abandonara,
ella lo mandaría al infierno
y encontraría una extensión de agua,
o un espejo, donde morar.
Envuelve pues tus cuitas en una telaraña
y tíralas en el pozo

a ese mundo invertido
donde la izquierda es siempre la derecha,
donde las sombras son en realidad el cuerpo,
donde nos quedamos despiertos toda la noche,
donde el cielo es tan llano como el mar
es ahora profundo, y donde tú me amas.

Insomnio - Elizabeth Bishop

Interior

Per als desvetllats, el món és un de sol, i comú.
En adormir-se, cadascú es gira
vers un món propi.

Heràclit d'Efes

Donar voltes

Plourà o no plourà. I quedaran un parell de núvols liles i grisos i blau marins, però el cel rere l’església estarà serè. Sentiràs aquell gust amarg de la cervesa que encara no saps ben bé si t’agrada o no, i trencaràs l’amargor amb paraules que s’havien anat barallant dins teu i que surten ara com fletxes de punta fina. Les respires igual que l’aire fred d’aquests últims dies. La respires després de tant silenci. Les mirades es creuaran, es fixaran, es negaran. Que difícil és negar-te la mirada. No entrar. No perdre’m. Quin gust ple de por el donar voltes sense saber quan pararà. Quin mareig més trist. Quant control que es pot trobar en el descontrol.

Notes i paraules

Entre jardins

Desemparança

Tota de blanc

Pòmuls sortits

De dona eslava

Que s'han clavat

En els meus ulls

I algun desmai

Mogut pel vent

Passo de llarg

La silueta

Neons blau cel

On sonen passos

De vianants

En ple carrer

D'amples voreres

On ella sol

Sembla regnar

Fràgil i esvelta

Tota de blanc

Posada en venda

Posada en venda

Ara es retalla

Contra la llum

D'aparadors

Amb maniquins

D'estanc bistro

Papereria

Antiquariat

Atapeït

Desemparança

Que ens fa semblants

Caminar lent

Per les voreres

Amples tan sola

Posada en venda

I els ulls es claven

En els meus ulls

Tota de blanc

Talons altíssims

La soledat

On sona Haydn

Berlín adéu

Lietzenburgerstrasse 1976 - Feliu Formosa

Lietzenburgerstrasse 1976 - Sílvia Pérez Cruz

Il·lusions que arriben

L'11 de novembre esdevé avui. 

Sílvia Pérez Cruz, presentació del primer disc en solitari, 11 de novembre, al Gran Teatre del Liceu.

Les més profundes

L'Adriana es va desanimant a poc a poc. Li passa el mateix que temps enrere, quan li insistia per tenir un fill: es cansa de suplicar-li i de convèncer-lo i li van marxant les ganes de tenir el gat i el nen, i continua insistint-li només per fer-lo sentir mesquí amb el seu no. La dèria del gat, com la del nen, va i ve, intermitent, i a sota la frustració que li produeix el no del seu marit s'hi amaguen totes les altres, les més profundes, les que l'Adriana no sap ni tan sols on han nascut. 

Cames de seda, Maria Mercè Roca

[labutxaca, 2012]

La festa de l'ànima

Hasta la suave lluvia de otoño era bella, silenciosa y festiva, llena de música serena y alegre. Por primera vez en mi vida el mundo exterior coincidía perfectamente con mi mundo interior. Cuando esto sucede es fiesta para el alma y merece la pena vivir.

Demian, Hermann Hesse

[Alianza, 1998]

Qui sóc jo

He menjat foc, he begut pluja,

només sentir-te dir que no.

Ningú m'espera - Mishima

Reconstruir

La entrega a las formas irracionales, barrocas y extravagantes de la naturaleza produce en nosotros un sentimiento de concordancia entre nuestro interior y la voluntad que las ha producido. Nos sentimos tentados a creerlas caprichos nuestros, creaciones propias; vemos vacilar y disolverse la frontera entre nosotros y la naturaleza, y adquirimos conciencia de un estado de ánimo en el que no sabemos si las imágenes en nuestra retina provienen de impresiones exteriores o interiores. En ningún otro momento descubrimos con tanta facilidad la medida en que somos creadores, en que nuestra alma participa constantemente en la recreación de la vida. Una misma divinidad indivisible actúa en nosotros y en la naturaleza; y si el mundo exterior desapareciera, cualquiera de nosotros sería capaz de reconstruirlo, porque los montes y los ríos, los árboles y las hojas, las raíces y las flores, todo lo creado en la naturaleza, está ya prefigurado en nosotros: proviene del alma, cuya esencia es eterna, y escapa a nuestro conocimiento, pero que se nos hace patente como fuerza amorosa y creadora.

Demian, Hermann Hesse

[Alianza, 1998]

Per la meitat

Todo principio
no es más que una continuación,
y el libro de los acontecimientos
se encuentra siempre abierto a la mitad.

Wislawa Szymborksa (versos del poema Amor a primera vista)

Dicciocontres

Un cop envoltada per la llibertat de no saber, sabia.

La pau

You cannot find peace by avoiding life, Leonard.

Virginia, The Hours (2002)