diumenge, 15 d’abril del 2012

Donar voltes

Plourà o no plourà. I quedaran un parell de núvols liles i grisos i blau marins, però el cel rere l’església estarà serè. Sentiràs aquell gust amarg de la cervesa que encara no saps ben bé si t’agrada o no, i trencaràs l’amargor amb paraules que s’havien anat barallant dins teu i que surten ara com fletxes de punta fina. Les respires igual que l’aire fred d’aquests últims dies. La respires després de tant silenci. Les mirades es creuaran, es fixaran, es negaran. Que difícil és negar-te la mirada. No entrar. No perdre’m. Quin gust ple de por el donar voltes sense saber quan pararà. Quin mareig més trist. Quant control que es pot trobar en el descontrol.

2 comentaris:

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

Respirar les paraules després del silenci... Una imatge preciosa!

M'ha encantat aquest apunt.

ester ha dit...

ho he llegit uns quants cops i encara hi dono voltes...