Existeix la possibilitat de no dir-te. De banyar-me al mar i marejar-me si tanco els ulls. De no saber obrir-los i que la bilis m’ompli la gola salada. La llengua salada. Seca. I seguir sense dir-te. Somriure com si encara tingués el crit al meu abast, totes i cada una de les lletres de l’abecedari per fer-ne alguna cosa, qualsevol cosa. Cau el sol, cau el dia, cau el mar. Abaixo els braços i em dic adéu.
2 comentaris:
però que no deixi d'existir la possibilitat de llegir-te.
...has de continuar escrivint, has de continuar escrivint, has de continuar escrivint... no has de deixar-ho...
Publica un comentari a l'entrada