Arena

Pots pujar ràpid o lent, depenent de les ganes que tinguis d’arribar, o de la força que tinguis per pujar. I un cop en el graó més alt, si mires a baix sents el vertigen que tant ens agrada sentir a tots. Aquella sensació de saber que si caus, i creieu-me que pots caure, et faràs mal. Però tampoc no pateixes massa perquè tens prou equilibri per sentir-te segura en la inseguretat. Si t’asseus i mires endavant surts del museu i voles pels terrats de Barcelona. I pots tornar-te invisible o ser el centre d’atenció. Tot depèn del rol que vulguis prendre; si vols ser espectador o actor, si puges o et quedes a baix, si estàs sola o acompanyada...o potser cal no pujar, no tocar, només mirar. Què avorrit, això. Però bé, hi ha dies per tot.

Arena, Rita McBride