El mateix
Que camino per
aquesta ciutat sense por, sense destí, sense pressa i sense pes. Veig els
mateixos carrers i arbres i bancs, estic sota el mateix cel, respiro el mateix
aire i trepitjo el mateix terra. Però sempre és igual de nou. I que no canviï.
3 comentaris:
D'Heràclit a Chopra...i m'agraden les teves passejades nocturnes, on sempre ets la mateixa, i mai ho tornes a ser
"El aire está lleno de nuestros gritos, pero la costumbre ensordece. Lo único que podemos hacer es pensar de nuevo."
Que no perdem mai la capacitat de veure-ho tot com si fos la primera vegada...
Publica un comentari a l'entrada