Cuidarem la vella ferida sense esperar que es tanqui del tot, pensarem utòpicament amb l’última ressaca tot prenent-nos un gelocatil, escoltarem els crits si els podem arribar a sentir, decidirem no obeir allò tan obvi que ens proclamen els cinc sentits, cantarem una lullaby of Barcelona mentre recorrem els mateixos carrers que ens van veure passar ahir, ens conscienciarem de que ningú ens espera per no sentir la decepció, i desitjarem creure que no existeix l’amor feliç per por a viure’l un dia i perdre’l.
3 comentaris:
...i anirem transportat a altres planetes, els cors inflamats, amb mil somriures...
Tot això va passar i no va passar,
tot tornarà a no passar un altre cop,
però tornarà...
però jo crec que al final, la por es perdrà i la vida esdevindrà...
Publica un comentari a l'entrada