El jo errant

But what could be more absurd? It is, in fact, on the stroke of six; it is a winter’s evening; we are walking to the Strand to buy a pencil. How, then, are we also on a balcony, wearing pearls in June? What could be more absurd? Yet it is nature’s folly, not ours. When she set about her chief masterpiece, the making of man, she should have thought of one thing only. Instead, turning her head, looking over her shoulder, into each one of us she let creep instincts and desires which are utterly at variance with his main being, so that we are streaked, variegated, all of a mixture; the colours have run. Is the true self this which stands on the pavement in January, or that which bends over the balcony in June? Am I here, or am I there? Or is the true self neither this nor that, neither here nor there, but something so varied and wandering that it is only when we give the rein to its wishes and let It take its way unimpeded that we are indeed ourselves? 

Street Haunting, Virginia Woolf

[Penguin, 2009]

Però què podria ser més absurd? Són, certament, prop de les sis; és un vespre d’hivern, estem caminant cap a la botiga per comprar un llapis. Com, doncs, podem estar també en un balcó en el mes de juny portant perles? Què podria ser més absurd? Però és la bogeria de la naturalesa, no la nostre. Quan ella va començar la seva obra mestre, la creació de l’home, s’hauria d’haver concentrat en una sola cosa. Però en canvi, girant el cap, mirant sobre l’espatlla, va permetre que en cada un de nosaltres entressin instints i desitjos que estan constantment en desacord amb el ser principal, per tant som trencats, jaspiats, tot una barreja; els colors han corregut. El jo veritable és aquest que està dret sobre el paviment al gener, o és aquell que s’inclina sobre el balcó al juny? Estic aquí, o estic allà? O és que el veritable jo no és ni això ni allò, ni aquí ni allà, però quelcom tan variat i errant que és només quan cedim les regnes als seus desitjos i permetem que prengui el seu camí que som, en efecte, nosaltres mateixos?

Street Haunting, Virginia Woolf