Des de la quietud que m’obligo
penso en els crits que et fan melodia;
prims, tímids, caòtics i serens.
Et penso des de la meva fortalesa,
des de les paraules que van mirar-se
fins a unir-se i crear poesia.
He estat allà però he tornat,
estic lluny d’on vaig marxar
però més a prop de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada