M'han dit que a Guatemala creix una rosa tan bonica que molts se la queden mirant bocabadats. A mi em sembla poder olorar el seu granate a 9153 quilòmetres. Distància ínfima, quasi res. La que ha de recórrer una gota abans de deixar-se anar de la pestanya.
1 comentari:
el que haurà viscut una llàgrima en tots aquests quilòmetres... no te la deixis perdre, que és pura saviesa...
Publica un comentari a l'entrada