sense la pressió dels fets,
entre tantes batalles
que, per més ironia,
saps que has de perdre?
I surts de casa, ara, amb certa por
del vagareig i de la solitud.
Hi ha dues realitats, a banda i banda,
i tu, tot sol, al centre,
entre un goig amb recança
i una lluita que et costa:
aquest joc amb la història i amb el temps
que no saps fins a quin
punt pots dir que són teus.
Et ve de la ciutat, que queda enrere,
un so allargat i agut,
udol o refilet. Camines ara
vorejant els rails; te'n desvies
i avances per l'ampla garriga,
es fa fosc i t'atreuen uns arbres
que se't retallen contra el cel rogenc.
La nit fa més intensa
l'olor de fum i de pinassa
i més present l'atracció del buit.
Potser no n'hi ha prou
de respirar a ple aire.
Potser tampoc no basta
de conjurar el no-res.
Entre dues batalles - Feliu Formosa
1 comentari:
Feliu sempre acompanya
Publica un comentari a l'entrada